IL.LUSIONS

L'art s'origina com una manera de conèixer, com un festeig a allò desconegut. Aquesta aproximació a altres realitats solament és possible però a partir de la pròpia, a través d'allò que podem identificar. Així l'exposició que hem volgut titular Il·lusions, es refereix a un univers intangible però que es reivindica com a abastable. De fet respon a una vaga proposta temàtica entre allò real i allò imaginari, que la Galeria 44 ha adreçat als artistes.

Reviure moments passats en altres temps i circumstàncies, retrobar els rastres capturats, enfrontar-te amb mirades perdudes, les veus, les imatges que no pots deturar…Tot passa molt ràpid, són impulsos que ens envolten i que reclamen els nostres sentits, que et fan moure, que et fan deturar, que et fan escoltar i que et capturen amb mirades llarguíssimes.

Francesc Abad presenta l'avançada d'un bast treball sobre la memòria de les veus. La força evocadora del document sonor i el seu nivell de presència. Uns personatges fora de la realitat, fora de la normalitat, visionaris, destructors, transformadors.

L'obra de Katrin Korfmann ens aproxima a uns personatges que han sortit d'ells mateixos, fora de les mesures d'espai i temps, desubicats. Cossos abandonats a una inèrcia alliberadora i unes mirades sostingudes al buit.

Carles Hac Mor, amb la col·laboració de Francesc Vidal en la presentació dels poemes, ens proposa l'escenari de la desconnexió, una taula de lectura lliure on el lector pugui sortir de la realitat que l'envolta per penetrar en la que se li proposa.

Els rastres, les petjades, una absència. Aquesta és la proposta de Daniel Canogar. La no permanència després de fixar una presència, això és l'obertura cap a noves coordenades, és la recerca de nous enclaus on manifestar-se…i seguir.

El Pep Dardanyà proposa un joc de presències, entre allò íntim -l'experiència que ens permet fugides a pautes establertes- i l'amenaça de fer-se públic, la llum, la visió dels altres sobre les nostres fantasies. .

Mercè Alsina

ILUSIONES.

El arte se origina como una manera de conocer, como un cortejo a lo desconocido. Esta aproximación a otras realidades solamente es posible, sin embargo, a través de la propia, a través de aquello que podemos identificar. Así pues la exposición que hemos querido titular Ilusiones, se refiere a un universo intangible pero que se reivindica como alcanzable. De hecho responde a una vaga respuesta temática entre lo real y lo imaginario, que la Galeria 44 ha dirigido a los artistas.

Revivir momentos pasados en otros tiempos y circunstancias, reencontrar los rastros capturados, enfrentarte a miradas perdidas, las voces, las imágenes que no puedes parar... Todo pasa muy rápido, son impulsos que nos rodean y que reclaman nuestros sentidos, que te hacen mover, te hacen parar, te hacen oir y que te atrapan con miradas larguísimas.

Francesc Abad presenta el avance de un vasto trabajo sobre la memoria de las voces. La fuerza evocadora del documento sonoro y su nivel de presencia. Unos personajes fuera de la realidad, fuera de la normalidad, visionarios, destructores, transformadores.

La obra de Katrin Korfmann nos aproxima a unos personajes que han salido de ellos mismos, fuera de las medidas de espacio y tiempo, desubicados. Cuerpos abandonados a una inercia liberadora y unas miradas sostenidas en el vacío.

Carles Hac Mor, con la colaboración de Francesc Vidal en la presentación de los poemas, nos propone el escenario de la desconexión, una mesa de lectura libre donde el lector pueda salir de la realidad que le rodea para penetrar en la que se le propone.

Los rastros, las huellas, una ausencia. Esta es la propuesta de Daniel Canogar. La no permanencia después de fijar una presencia, esto es la abertura hacia las nuevas coordenadas, es la búsqueda de nuevos enclaves donde manifestarse... y seguir.

Pep Dardanyà propone un juego de presencias, entre lo íntimo -la experiencia que nos permite huidas a pautas establecidas- y la amenaza de hacerse público, la luz, la visión de los demás sobre nuestras fantasías. .

Mercè Alsina