INTENCIONS -SOBRE EL VISUAL

Tendim a buscar informació del nostre entorn a partir d'allò que cataloguem com a mirable, aprehensible pel sentit de la vista. I segurament és un dels nostres sentits més fiables, al qual atorguem un alt nivell de coneixement. Creiem en allò que veiem. Segurament això és bastant cert en l'ordre quotidià de les nostres experiències, però sovint el que practiquem és un disseny del món segons com nosaltres el volem veure. En la pràctica del mirar hi ha una redefinició del món. El sentit últim d'allò que és visual no pot quedar en una estricta funció identificativa sinó en una font de transformació.

D'altra banda el fet que pots trobar el que busques, perquè ja tens una intenció, una idea prèvia del què estàs mirant i quins poden ser els seus significats, atorga a qui mira una funció nova a afegir a la merament identificativa.

La creació d'altres realitats suposa una confluència d'intencions que es resolen a través de la mirada, on es lliura una autèntica batalla visual.

Les textures i coloracions d'Albert Bayona són l'expressió d'un distanciament de la matèria a través de la pròpia matèria com una via de reinterpretació de la pintura. Són els camins d'una expressió que busca definir-se en la pròpia acotació, que reclama un espai de relacions on situar-se i que s'origina i evoluciona per entre unes pautes que combinen l'atzar i la llibertat màxima amb les imposicions físiques que la condicionen.

Pharmakon de Pere Noguera conjumina els elements i temes de referència cultural que situen els objectes que conflueixen en les seves obres en un espai que ve explicat per l'acumulació. La memòria visual, material i atàvica, la memòria popular i l'artística intervenen per resoldre propostes que alhora resulten d'una gran simplicitat, per la nuesa dels materials, les disposicions circumstancials, els materials recuperats... Sempre amb una idea de retorn.

Vanessa Pey presenta Turbatio, una mirada sobre l'esperit trasbalsat que com altres de les seves sèries s'expressa a partir de la dramatització dels estats emocionals. A través d'uns personatges majoritàriament femenins i de l'al·lusió a situacions, V. Pey ens fa entrar en un món de turbulències. El tractament que dóna a les fotografies potencia la idea de món interior, de paisatge somniat, de rostres en la memòria… les històries s'esdevenen en ritmes de temps molt lents.

Humberto Rivas prescindeix dels contextos per practicar una mirada en profunditat sobre els seus personatges, els rescata de la seva circumstància per penetrar-ne la vessant humana. La rotunditat de Rosana no l'impedeix de deixar-se despullar, d'abandonar-se a la mirada tranquil·la del fotògraf. Rivas planteja una trobada sense artificis, sense simulacions, sense judicis. Ni en un sentit ni en l'altre. Els noms de pila dels personatges reflecteixen una intimitat especial.

Mercè Alsina.

INTENCIONES -SOBRE EL VISUAL

-Tendim a buscar informació del nostre entorn a partir d'allò que cataloguem com a mirable, aprehensible pel sentit de la vista. I segurament és un dels nostres sentits més fiables, al qual atorguem un alt nivell de coneixement. Creiem en allò que veiem. Segurament això és bastant cert en l'ordre quotidià de les nostres experiències, però sovint el que practiquem és un disseny del món segons com nosaltres el volem veure. En la pràctica del mirar hi ha una redefinició del món. El sentit últim d'allò que és visual no pot quedar en una estricta funció identificativa sinó en una font de transformació.

D'altra banda el fet que pots trobar el que busques, perquè ja tens una intenció, una idea prèvia del què estàs mirant i quins poden ser els seus significats, atorga a qui mira una funció nova a afegir a la merament identificativa.

La creació d'altres realitats suposa una confluència d'intencions que es resolen a través de la mirada, on es lliura una autèntica batalla visual.

Les textures i coloracions d'Albert Bayona són l'expressió d'un distanciament de la matèria a través de la pròpia matèria com una via de reinterpretació de la pintura. Són els camins d'una expressió que busca definir-se en la pròpia acotació, que reclama un espai de relacions on situar-se i que s'origina i evoluciona per entre unes pautes que combinen l'atzar i la llibertat màxima amb les imposicions físiques que la condicionen.

Pharmakon de Pere Noguera conjumina els elements i temes de referència cultural que situen els objectes que conflueixen en les seves obres en un espai que ve explicat per l'acumulació. La memòria visual, material i atàvica, la memòria popular i l'artística intervenen per resoldre propostes que alhora resulten d'una gran simplicitat, per la nuesa dels materials, les disposicions circumstancials, els materials recuperats... Sempre amb una idea de retorn.

Vanessa Pey presenta Turbatio, una mirada sobre l'esperit trasbalsat que com altres de les seves sèries s'expressa a partir de la dramatització dels estats emocionals. A través d'uns personatges majoritàriament femenins i de l'al·lusió a situacions, V. Pey ens fa entrar en un món de turbulències. El tractament que dóna a les fotografies potencia la idea de món interior, de paisatge somniat, de rostres en la memòria… les històries s'esdevenen en ritmes de temps molt lents.

Humberto Rivas prescindeix dels contextos per practicar una mirada en profunditat sobre els seus personatges, els rescata de la seva circumstància per penetrar-ne la vessant humana. La rotunditat de Rosana no l'impedeix de deixar-se despullar, d'abandonar-se a la mirada tranquil·la del fotògraf. Rivas planteja una trobada sense artificis, sense simulacions, sense judicis. Ni en un sentit ni en l'altre. Els noms de pila dels personatges reflecteixen una intimitat especial.

Mercè Alsina