ARTISTA :

KATRIN KORFMANN

TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ :

VIEWING THE VIEWER

LLOC:

GALERIA 44 - Art contemporani-

INAUGURACIÓ:

8 DE FEBRER A LES 8 DEL VESPRE (fins el 30 de Març)

.

White Wall. 2000
Video
KATRIN KORFMANN
.  
LIVE PORTRAITS. 2000
Fotografia 50 x 60 cm
KATRIN KORFMANN
.  
U2. 2000
 
KATRIN KORFMANN
.

L'exposició Viewing the viewer és la primera exposició individual organitzada per la Galeria 44 aquesta temporada. La mostra s'ha realitzat amb el suport de la Mondriaan Foundation i ha estat esponsoritzada per Prins Bernhard Cultuurfonds. L'exposició romandrà oberta fins el 30 de març.

LA GALERIA 44 PARTICIPA A LA FIRA D'ARCO, MADRID. HI PRESENTARÀ ELS SEGÜENTS ARTISTES :

ALBERT BAYONA, GABRIEL, PERMINDAR KAUR. KATRIN KORFMANN, ENRIC MAURÍ, CARLOS PAZOS, BENET ROSSELL i CONSOL RODRIGUEZ.

TRANSITS URBANS

Passar, travessar, esperar, afanyar-se, moure's, creuar, seure, caminar...La nostra vida és un continu anar i venir per les escenes urbanes. En aquesta trepidant acció quotidiana ens mirem, ens estudiem, ens observem i ens movem dibuixant i desdibuixant els moments que passem els uns al costat dels altres, de vegades coneguts, quasi sempre estranys en l'immens contenidor que és la ciutat.

 

Viewing the viewer, White wall i Live portraits són tres projectes de K. Korfmann (Berlin, 1971) i tots ells tenen en comú aquesta curiositat per la persona que va, o s'espera, però que és en trànsit permanent. Sovint Korfmann juga a descontextualitzar les imatges de les persones de tal manera que aquests homes i dones semblen vagar a la deriva, immersos en els seus propis pensaments, actors i actrius d'una història inabastable i de la qual l'artista ens en mostra un petit fragment.

 

A Viewing the viewer es dóna el gir a uns dels vídeos de Korfmann, U-2, en el qual apareix gent asseguda en un tren del metro. Mentre en el vídeo anem observant impassibles les cares circumstancials de diferents passatgers que es relleven trajecte a trajecte en un viatge sense fi, a Viewing the viewer el principal subjecte passa a ser aquell que està visionant el vídeo, assegut en un banc, enmig d'una estança cúbica blanca.

 

Live portraits també sorgeix des de l'àmbit d'un interior, un espai blanc on la gent s'hi ha adreçat voluntàriament. Així, persones molt diferents entre si acaben formant un grup humà. S'estableixen afinitats, mirades, lleugers contactes... la dinàmica del grup es capta en vídeo des de l'interior. El fet que algunes persones s'introdueixin en el grup com a espectadors fa que es generin altres moviments, la diferenciació entre qui forma part del grup i qui no és difícil d'establir per a aquells que encara observen des de fora.

 

White wall defuig tot context. La gran ciutat com a marc neutre. I un blanc, una manca de qualsevol referent urbanístic, ens transporta a infinits escenaris possibles. Ens apropa a l'acció de gent diversa passant per un carrer, uns més depressa, altres més despreocupadament, i ens incorpora a la corrua de persones urbanes que van, es dirigeixen, es mouen contínuament en alguna direcció potser solament per la necessitat de formar part d'una dinàmica.

 

Mercè Alsina

 

TRANSITOS URBANOS

Pasar, atravesar, esperar, moverse, cruzar, sentarse, caminar... Nuestra vida es un contínuo ir y venir por las escenas urbanas. En esta trepidante acción cotidiana nos miramos, nos estudiamos, nos observamos y nos movemos dibujando y desdibujando los momentos que pasamos los unos al lado de los otros, a veces conocidos, casi siempre estraños en el inmenso contenedor que es la ciudad.

 

Viewing the viewer, White wall y Live portraits son tres proyectos de K. Korfmann (Berlín, 1971) y todos ellos tienen en común esta curiosidad por la persona que va, o se espera, pero que está en tránsito permanente. A menudo Korfmann juega a descontextualizar las imágenes de las personas de tal manera que estos hombres y mujeres parecen vagar a la deriva, inmersos en sus propios pensamientos, actores y actrices de una historia inabastable y de la cual la artista nos muestra un pequeño fragmento.

 

En Viewing the viewer se da el giro a uno de los vídeos de Korfmann, U-2, en el cual aparece gente sentada en un tren del metro. Mientras en el vídeo vamos observando impasibles las caras circunstanciales de diferentes pasajeros que se relevan trayecto a trayecto en un viaje sin fin, en Viewing the viewer el principal sujeto pasa a ser aquel que está visionando el vídeo, sentado en un banco, enmedio de una estancia cúbica blanca.

 

Live portraits también surge desde el ámbito de un interior, un espacio blanco dónde la gente se dirige voluntariamente. Así, personas muy diferentes entre sí acaban formando un grupo humano. Se establecen afinidades, miradas, ligeros contactos... la dinámica del grupo se capta en vídeo desde el interior. El hecho de que algunas personas se introduzcan en el grupo cómo espectadores hace que se generen otros movimientos, la diferenciación entre quién forma parte del grupo y quién no es difícil de establecer para aquellos que todavía observan desde fuera.

 

White wall rehuye todo contexto. La gran ciudad cómo marco neutro. Y un blanco, una ausencia de qualquier referente urbanístico, nos transporta a infinitos escenarios posibles. Nos aproxima a la acción de gente diversa pasando por una calle, unos más deprisa, otros más despreocupadamente, y nos incorpora al gentío, a la corriente de personas urbanas que van, se dirigen, se mueven contínuamente en alguna dirección tal vez solamente por la necesidad de formar parte de una dinámica. n.

 

Mercè Alsina