| TRANSITS
URBANS
Passar,
travessar, esperar, afanyar-se, moure's, creuar, seure, caminar...La
nostra vida és un continu anar i venir per les escenes urbanes.
En aquesta trepidant acció quotidiana ens mirem, ens estudiem,
ens observem i ens movem dibuixant i desdibuixant els moments
que passem els uns al costat dels altres, de vegades coneguts,
quasi sempre estranys en l'immens contenidor que és la ciutat.
Viewing
the viewer, White
wall i Live portraits són tres projectes de
K. Korfmann (Berlin, 1971) i tots ells tenen en
comú aquesta curiositat per la persona que va, o s'espera, però
que és en trànsit permanent. Sovint Korfmann
juga a descontextualitzar les imatges de les persones de tal manera
que aquests homes i dones semblen vagar a la deriva, immersos
en els seus propis pensaments, actors i actrius d'una història
inabastable i de la qual l'artista ens en mostra un petit fragment.
A
Viewing the viewer
es dóna el gir a uns dels vídeos de Korfmann, U-2, en el qual
apareix gent asseguda en un tren del metro. Mentre en el vídeo
anem observant impassibles les cares circumstancials de diferents
passatgers que es relleven trajecte a trajecte en un viatge sense
fi, a Viewing the viewer el principal subjecte passa a ser aquell
que està visionant el vídeo, assegut en un banc, enmig d'una estança
cúbica blanca.
Live
portraits també sorgeix
des de l'àmbit d'un interior, un espai blanc on la gent s'hi ha
adreçat voluntàriament. Així, persones molt diferents entre si
acaben formant un grup humà. S'estableixen afinitats, mirades,
lleugers contactes... la dinàmica del grup es capta en vídeo des
de l'interior. El fet que algunes persones s'introdueixin en el
grup com a espectadors fa que es generin altres moviments, la
diferenciació entre qui forma part del grup i qui no és difícil
d'establir per a aquells que encara observen des de fora.
White
wall defuig tot context.
La gran ciutat com a marc neutre. I un blanc, una manca de qualsevol
referent urbanístic, ens transporta a infinits escenaris possibles.
Ens apropa a l'acció de gent diversa passant per un carrer, uns
més depressa, altres més despreocupadament, i ens incorpora a
la corrua de persones urbanes que van, es dirigeixen, es mouen
contínuament en alguna direcció potser solament per la necessitat
de formar part d'una dinàmica.
Mercè Alsina |
|
TRANSITOS
URBANOS
Pasar,
atravesar, esperar, moverse, cruzar, sentarse, caminar... Nuestra
vida es un contínuo ir y venir por las escenas urbanas. En esta
trepidante acción cotidiana nos miramos, nos estudiamos, nos observamos
y nos movemos dibujando y desdibujando los momentos que pasamos
los unos al lado de los otros, a veces conocidos, casi siempre
estraños en el inmenso contenedor que es la ciudad.
Viewing the viewer, White wall y
Live portraits son tres proyectos de K.
Korfmann (Berlín, 1971) y todos ellos tienen en
común esta curiosidad por la persona que va, o se espera, pero
que está en tránsito permanente. A menudo Korfmann
juega a descontextualizar las imágenes de las personas de tal
manera que estos hombres y mujeres parecen vagar a la deriva,
inmersos en sus propios pensamientos, actores y actrices de una
historia inabastable y de la cual la artista nos muestra un pequeño
fragmento.
En
Viewing the viewer
se da el giro a uno de los vídeos de Korfmann, U-2, en el cual
aparece gente sentada en un tren del metro. Mientras en el vídeo
vamos observando impasibles las caras circunstanciales de diferentes
pasajeros que se relevan trayecto a trayecto en un viaje sin fin,
en Viewing the viewer el principal sujeto pasa a ser aquel que
está visionando el vídeo, sentado en un banco, enmedio de una
estancia cúbica blanca.
Live portraits también
surge desde el ámbito de un interior, un espacio blanco dónde
la gente se dirige voluntariamente. Así, personas muy diferentes
entre sí acaban formando un grupo humano. Se establecen afinidades,
miradas, ligeros contactos... la dinámica del grupo se capta en
vídeo desde el interior. El hecho de que algunas personas se introduzcan
en el grupo cómo espectadores hace que se generen otros movimientos,
la diferenciación entre quién forma parte del grupo y quién no
es difícil de establecer para aquellos que todavía observan desde
fuera.
White
wall rehuye todo
contexto. La gran ciudad cómo marco neutro. Y un blanco, una ausencia
de qualquier referente urbanístico, nos transporta a infinitos
escenarios posibles. Nos aproxima a la acción de gente diversa
pasando por una calle, unos más deprisa, otros más despreocupadamente,
y nos incorpora al gentío, a la corriente de personas urbanas
que van, se dirigen, se mueven contínuamente en alguna dirección
tal vez solamente por la necesidad de formar parte de una dinámica.
n.
Mercè
Alsina |