ARTISTA :

PERMINDAR KAUR

TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ :

TEIXITS SUAUS PER A SIMRAN

LLOC:

GALERIA 44 - Art contemporani-

INAUGURACIÓ:

5 DE ABRIL A LAS 20 horas (hasta el 30 de Mayo)

 

Sense titol, 4
1007 x 1181 x 24
PERMINDAR KAUR
.
 
Sense titol, 2
1007 x 1181 x 24
PERMINDAR KAUR
.
 
Ball
591 x 709 x 24
PERMINDAR KAUR

 

Destaquem algunes exposicions recents:

2001 -Individual a la Galeria 44- Art contemporani-. Barcelona. -ARCO (Galeria 44).

2000 -Don't worry. Chelsea and Westminister Hospital, London. (Col·lectiva).

1999 -Recent work. Berwick Gymnasium Art Gallery. Berwick-upon-Tweed. -Out of Breath. East London Gallery, London. -Comfort of Little Places. Aspex Gallery, Portsmouth. -At home with Art. Tate Gallery / Sainsburys Homebase, London. (Col·lectiva) -Hot Air. Granship, Shizuoka, Japó. (Col·lectiva). -Hakata Riverain Art

TEIXITS SUAUS PER A SIMRAN

El conjunt d'obres que es presenten en aquesta exposició són part del treball realitzat per Permindar Kaur (Nottingham, 1965) un cop represa la seva activitat artística després de la seva maternitat.

La seva filla, Simran, encarna un discurs relacionat amb la vida. LA puresa de la infantesa, que transmeten també els teixits blancs, la protecció de la llar i la formació de la identitat vertebren una proposta que trascendeix la seva vida privada per plantejar aquests temes des d'una perspectiva molt més àmplia.

No obstant, en referència al seu treball precedent, no es pot parlar en propietat d'un gir, ni tan sols d'un trencament. D'una banda perquè bona part del seu treball ha fet referència a la seva vida, i per l'altra perquè hi ha determinats aspectes que marquen una clara continuitat conceptual amb l'obra anterior. Com ella mateixa afirma els temes de "identitat, seguretat i llar" són ja presents en la seva obra.

Permindar no narra la seva experiència de maternitat, i si ho fa és de manera implícita, perquè Simran és la seva filla. Més que el naixement de la nena o el rol mare-filla Permindar reflexiona sobre la formació de la personalitat de la nena i la relació que manté amb el seu entorn. És Simran, l'infant que s'enfronta al món.

 

"Vaig decidir fer una pilota de roba de nen blanca d'una mida manejable -no massa gran-. Simran, la meva filla, va ser fotografiada mirant la pilota. En la fotografia ella porta un vestit exactament igual a un que hi ha a la pilota. No podem veure el seu rostre en la fotografia. El treball no és realment sobre ella -més aviat és la vida i l'art coexistint i interactuant".

Aquesta roba blanca que confecciona Permindar -que confecciona la mare- esdevé un fil conductor per abordar temes relacionats amb la formació de la identitat. La manca de context deixa en els teixits l'únic referent cultural.

"Diversos barrets varen ser fets per a Simran...Va ser fotografiada portant cadascun dels barrets. En cada imatge ella representa un diferent caràcter i identitat"

La mirada innocent de la nena, la seva presència d'esquenes a la càmera i la concentració en el seu món interior confereixen un cert aire enigmàtic a les fotografies. D'igual manera els elements tèxtils -com si restessin a l'espera que algú els vestís de nou- plantegen la identitat com un joc sense determinants.

Mercè Alsina

 

TEJIDOS SUAVES PARA SIMRAN

El conjunto de obras que se presentan en esta exposición son parte del trabajo realizado por Permindar Kaur (Nottingham, 1965) una vez retomada su actividad artística después de su maternidad.

Su hija, Simran, encarna un discurso relacionado con la vida. La pureza de la infancia, que transmiten también los tejidos blancos, la protección del hogar y la formación de la identidad vertebran una propuesta que trasciende su vida privada para plantear estos temas des de una perspectiva mucho más amplia.

No obstante, en referencia a su trabajo precedente, no se puede hablar en propiedad de un giro, ni tan sólo de un rompimiento. Por un lado porque buena parte de su trabajo ha hecho referencia a su vida, y por el otro porque hay determinados aspectos que marcan una clara continuidad conceptual con la obra anterior. Como ella misma afirma los temas de "identidad, seguridad y hogar" estan ya presentes en su obra.

Permindar no narra su experiencia de maternidad, y si lo hace es de manera implícita, porque Simran es su hija. Más que el nacimiento de la niña o el rol madre-hija Permindar reflexiona sobre la formación de la personalidad de la niña y la relación que mantiene con su entorno. Es Simran, el pequeño que se enfrenta al mundo.

 

"Decidí hacer una pelota de ropa de niño blanca de una medida manejable -no demasiado grande-. Simran, mi hija, fue fotografiada mirando la pelota. En la fotografía ella lleva un vestido exactamente igual a uno que hay en la pelota. No podemos ver su rostro en la fotografía. El trabajo no es realmente sobre ella -más bien es la vida y el arte coexistiendo e interactuando".

Esta ropa blanca que confecciona Permindar -que confecciona la madre- se convierte en un hilo conductor para abordar temas relacionados con la formación de la identidad. La ausencia de contexto deja en los tejidos el único referente cultural.

"Diversos sombreros fueron hechos para Simran...Fue fotografiada llevando cada uno de los sombreros. En cada imagen ella representa un carácter e identitat diferentes"

La mirada inocente de la niña, su presencia de espaldas a la cámara y la concentración en su mundo interior confieren un cierto aire enigmático a las fotografías. De igual manera los elementos textiles -como si estuvieran a la espera de que alguien los vistiera de nuevo- plantean la identidad como un juego sin determinantes.

Mercè Alsina