M Arxiu: El Joc és la Dimensió

Amb la clau: "Arxiu: El joc és la dimensió" Pere Noguera (1941) ha plantejat una exposició que es basa en una reflexió sobre el caràcter de la seva pròpia obra, a partir d'una mirada global, que abasta més enllà del que es podria definir com "obra acabada".

El concepte, el projecte d'obra i la peça definitiva es troben o es desencontren en una sèrie de marques en el temps, en la disposició, en les formes, en els materials, en els temes…

El desenvolupament circular de la seva obra ha suscitat en ell un interès en indagar en els nexes, evidents o no, que es generen contínuament i de vegades d'una manera independent a la seva voluntat.

És a dir, per una banda hi ha la presentació de l'obra i per l'altra hi ha la inclusió d'un procés d'investigació que aprofundeix sobre la pròpia obra. Aquesta faceta de revisió o anàlisi li ha permès incorporar a l'exposició obres des de principis dels 70 fins a l'actualitat.

Noguera parteix d'un arxiu extern, que ha anat alimentant tant amb altres elements externs com amb proves i elements resultants de la seva actuació sobre aquests arxius. De manera que l'arxiu ha canviat de dimensió.

Hi ha però elements generats independentment d'aquest arxiu a partir de la seva investigació artística.

Sorgeix doncs la pregunta de quin ha de ser l'abast d'aquest altre arxiu, i si les obres definitives, acabades, exposables i museables en formen també part.

Esdevé doncs una segona pregunta, aquesta és: fins a quin punt les característiques que defineixen l'obra de Noguera no són extrapolables al primer arxiu, un arxiu trobat?.

Aquestes són algunes de les reflexions que han donat lloc al projecte que Noguera presenta a la Galeria 44, probablement iniciada en la seva darrera exposició al Centre d'Art Santa Mònica on aquesta mirada sobre el seu propi treball ja es podia percebre. I probablement no es tracti solament d'un projecte d'exposició sino d'un procés que haurà d'incidir en el seu treball posterior.

Així doncs a Arxiu: El Joc és la Dimensió es poden veure obres que les separen una trentena d'anys i que no obstant en el moment que Noguera les reprèn adquireixen una nova dimensió. Pel que fa al Joc podríem al·ludir a l'atzar, a les diferents agrupacions d'elements que en sí generen també un discurs diferenciat. La clau és doncs investigar les infinites combinatòries que desencadenen sentits i conceptes inherents tant a les obres, com als materials, com als objectes que Noguera incorpora en el seu discurs.

Mercè Alsina

MArxiu: El Joc és la Dimensió [Archivo:

El Juego es la Dimensión] Con la clave: "Arxiu: El joc és la dimensió" Pere Noguera (1941) ha planteado una exposición que se basa en una reflexión sobre el carácter de su propia obra, a partir de una mirada global, que abasta más allá de lo que se podría definir como "obra acabada".

El concepto, el proyecto de obra y la pieza definitiva se encuentran o se desencuentran en una serie de marcas en el tiempo, en la disposición, en las formas, en los materiales, en los temas… El desarrollo circular de su obra ha suscitado en él un interés en indagar los nexos, evidentes o no, que se generan continuamente y a veces de una manera independiente a su voluntad.

Es decir, por un lado hay la presentación de la obra y por el otro la inclusión de un proceso de investigación que profundiza sobre la propia obra. Esta faceta de revisión o análisis le ha permitido incorporar a la exposición obras desde principios de los 70 hasta la actualidad.

Noguera parte de un archivo externo, que ha ido alimentando tanto con otros elementos externos como con pruebas y elementos resultantes de su actuación sobre estos archivos. De manera que el archivo ha cambiado de dimensión.

Hay sin embargo elementos generados independientemente de este archivo a partir de su investigación artística.

Surge pues la pregunta de cuál tiene que ser el abasto de este otro archivo, y si las obras definitivas, acabadas, exponibles y museables forman también parte de él.

Acontece pues una segunda pregunta, esta es: hasta qué punto las características que definen la obra de Noguera no son extrapolables al primer archivo, un archivo encontrado?.

Estas son algunas de las reflexiones que han dado lugar al proyecto que Noguera presenta en la Galeria 44, probablemente iniciada en su última exposición en el Centre d'Art Santa Mònica dónde esta mirada sobre su propio trabajo ya podía percibir-se. Y probablemente no se trate solamente de un proyecto de exposición sinó de un proceso que tendrá que incidir en su trabajo posterior.

Así pues en Arxiu: El Joc és la Dimensió se pueden ver obras que las separan una treintena de años y que no obstante en el momento que Noguera les retoma adquieren una nueva dimensión. Por lo que respecta al Joc [ Juego ] podríamos aludir al azar, a las diferentes agrupaciones de elementos que en sí generan también un discurso diferenciado. La clave es pues investigar las infinitas combinatorias que desencadenan sentidos y conceptos inherentes tanto a las obras, como a los materiales, como a los objetos que Noguera incorpora a su discurso.

Mercè Alsina