| Cada
moment
Llevar-se, dutxar-se, rentar-se les dents, esmorzar, sortir de
casa, seure davant l'ordinador, mirar per la finestra...
Les accions i els paisatges de la nostra quotidianitat, solament
pel fet de ser-hi sempre, accionen un mecanisme que annul·la la
nostra capacitat de mirar.
La
Consol Rodríguez
(Barcelona, 1972) va iniciar amb 25 maneres diferents de seure
a la cadira, un procés de presa de consciència dels actes més
intrascendents relacionats amb la seva pròpia vida i el seu entorn
més immediat. Cada moment, cada fragment de realitat, va començar
a ser captat aleatòriament, sense fixar un ordre o una cronologia.
Aquesta mirada de naturalista que practica sobre ella mateixa
provocà al cap d'unes setmanes una certa angoixa, una obsessió
per cada moviment, per cada decisió.
D'una
mirada cap al seu entorn, en un exercici de constituir-se a ella
mateixa com a objecte del seu treball, vénen les primeres peces,
amb un alt sentit de documentació sobre l'experiència personal.
A mesura que apareix la idea d'obsessió comencen els primers canvis,
els dibuixos es fan més abstractes i la seva identificació amb
els mateixos es distancia quant a les formes i les referències
del paisatge però s'hi apropa quant als conceptes que es manifesten.
Fotografiar,
atrapar els objectes, les accions, fins i tot la pròpia ombra
-La sombra en el lago -... Atrapada en definitiva en la memòria
registrada dels seus actes quotidians.
El
seu entorn, l'abast del seu entorn. Decidir si el que fotografia
és important o si no ho és. El suc del matí o l'estenedor, els
seus objectes al bany, la seva roba usada a la seva cambra...
Calibrar
la importància dels fets, evitar pensar, intentar no determinar
quin concepte o quina imatge és fotografiable però tambe decidir
quins traços, quines parts donaran forma definitiva a la imatge
a través del dibuix.
La
Consol narra, filtra
la seva quotidianitat, i la presenta d'una manera reduïda.
L'escena de l'estenedor de roba a la Fondazione Pistolleto -on
ha desenvolupat aquest projecte- es concreta en diverses imatges
com La ropa tendida,4 que es concentren en un únic element i el
descontextualitzen per presentar-lo en una dimensió més conceptual.
D'igual manera el color apareix en molt determinades ocasions
per situar un concepte dins el conjunt de formes.
De fet hi ha una presa de posició per part dels elements que es
rebel·len contra la voluntat de l'autora i imposen el discurs
a plantejar. Són situacions i imatges que se sobreposen a altres
i que prenen un relleu que no ha estat entès com un acte voluntari
sinó com un atzar.
Mercè
Alsina |
|
Cada
momento
Levantarse,
ducharse, lavarse los dientes, desayunar, salir de casa, sentarse
ante el ordenador, mirar a través de la ventana...
Las acciones y los paisajes de nuestra cotidianidad, solamente
por el hecho de estar siempre ahí, accionan un mecanismo que anula
nuestra capacidad de mirar.
Consol
Rodríguez (Barcelona, 1972)
inició con 25 maneres diferents de seure a la cadira, un proceso
de toma de conciencia de los actos más intrascendentes relacionados
con su propia vida y su entorno más inmediato. Cada momento, cada
fragmento de realidad, empezó a ser captado aleatoriamente, sin
fijar un orden o una cronología.
Esta
mirada de naturalista que practica sobre ella misma provocó al
cabo de unas semanas una cierta angustia, una obsesión por cada
movimiento, por cada decisión.
De
una mirada hacia su entorno, en un ejercicio de constituirse a
sí misma como objeto de su trabajo, vienen las primeras piezas,
con un alto sentido de documentación sobre la experiencia personal.A
medida que aparece la idea de obsesión empiezan los primeros cambios,
los dibujos se hacen más abstractos y su identificación con ellos
se distancia en cuanto a las formas y las referencias del paisaje
pero se aproxima en cuanto a los conceptos que se manifiestan.
Fotografiar, atrapar los objetos, las acciones, incluso la propia
sombra -La sombra en el lago-... Atrapada en definitiva en la
memoria registrada de sus actos cotidianos.
Su entorno, el alcance de su entorno. Decidir si lo que fotografía
es importante o si no lo es. El zumo de la mañana o el tendedor,
sus objetos en el baño, su ropa usada en su habitación...
Calibrar la importancia de los hechos, evitar pensar, intentar
no determinar qué concepto o qué imagen es fotografiable pero
también decidir qué trazos, qué partes darán forma definitiva
a la imagen a través del dibujo.
Consol
narra, filtra su cotidianidad,
y la presenta de una manera reducida.
La escena del tendedero en la Fondazione Pistolleto -dónde desarrolló
este proyecto- se concreta en diversas imágenes como La ropa tendida,4
que se concentran en un único elemento y lo descontextualizan
para presentarlo en una dimensión más conceptual.
De
igual manera, el color aparece en muy determinadas ocasiones para
situar un concepto en un conjunto de formas.
De
hecho, hay una toma de decisión por parte de los elementos que
se rebelan contra la voluntad de la autora e imponen el discurso
que hay que plantear. Son situaciones e imágenes que se superponen
a otras y que toman un relieve que no ha sido entendido como un
acto voluntario sino como un azar.
Mercè
Alsina |
