| Combats
i somnis
Des
que a inicis del 2001 Enric Maurí
(El Fou, 1957) al·ludí a la vida privada de Sara
Williams, en la mateixa direcció durant un any ha desenvolupat
també el projecte tremoulus light, sobre Sarajevo i l'ésser
humà en estats límit. Una part d'aquest projecte,
la instal·lació anomenada Casa es pot veure dins
l'exposició 7.2 al Centre d'Art Santa Mònica. Un
component de reflexió sobre l'experiència de viure
i de ser ha près una rellevància significativa en
el conjunt de la seva obra.
Life's rounds -que és també el nom genèric
de l'exposició- prèn el nom de la vídeo-acció
que es presenta en forma d'instal·lació. En aquesta
es projecten una sèrie de combats que Maurí
lliura contra set oponents imaginaris -art, família, poder,
religió, estat, diner i ell mateix -. Aquests combats són
una al·legoria de la lluita diària, dels combats
de la vida, contra tot allò que ens condiciona i contra
les nostres pròpies imposicions. En la recreació
de l'escenari dels combats -amb els guants i el sac de Maurí-,
l'espectador pot lliurar els seus propis combats, que seran fotografiats
i incorporats immediatament a l'exposició.
Si en el rerafons d'aquesta acció trobem una clara referència
a la idea de llibertat individual, també està recollida
amb un esperit totalment fresc i divertit a Dolce Vita.
En el conjunt de peces elaborades sota aquests títol, un
personatge híbrid entre un nen i un nino, entre realitat
i ficció, deambula pel camp o per la ciutat gaudint dels
múltiples avantatges que la societat de consum ens ofereix
a través del llenguatge publicitari: diner, viatges, vacances...felicitat.
Els personatges apareixen entre mig de diverses fotografies preses
en diferents espais -traient diners d'un caixer, seient en un
improvisat pike-nike al camp...-.
Són la imatge dels que creuen en una vida fàcil
i plena d'oportunitats, els que en tenen prou amb una buida felicitat
individual basada en l'standing.
Ales són dues imatges d'un somni, d'un ideal. El concepte
de llibertat possible per a cada individu. Un camí sense
definir, uns horitzons sense fronteres. És el contrapunt
a una mirada crítica carregada d'ironia.
En aquesta exposició que Maurí
dedica a la seva mare es pot percebre especialment una implicació
personal, que si bé ja apareix en obres anteriors, prèn
aquí una rellevància molt més significativa.
Fotografia, vídeo, instal·lació, però
també la recuperació d'alguns dibuixos o pintures
que Maurí no ha deixat de fer durant tota la seva trajectòria
però que no havia mostrat en les seves darreres exposicions.
Auqestes obres són concebudes per Maurí
com una idea de procés de construcció, com embrions
de la formació d'un pensament. Un Maurí com sempre
irònic però íntim..
Mercč
Alsina |
|
Combates
y sueños
Desde
que a inicios de 2001 Enric Maurí
(El Fou, 1957) aludió a la vida privada de Sara Williams,
en la misma dirección y durante un año ha desarrollado
también el proyecto tremoulus light, sobre Sarajevo y el
ser humano en estados límite. Una parte de este proyecto,
la instalación llamada Casa puede verse en la exposición
7.2 en el Centre d'Art Santa Mònica. Un componente de reflexión
sobre la experiencia de vivir y de ser ha tomado una relevancia
significativa en el conjunto de su obra.
Life's rounds -que es también el nombre genérico
de la exposición- toma el nombre de la vídeo-acción
que se presenta en forma de instalación. En ésta
se proyectan una serie de combates que Maurí
libra contra siete oponentes imaginarios -arte, familia, poder,
religión, estado, dinero y él mismo -. Estos combates
son una alegoría de la lucha diaria, de los combates de
la vida, contra todo aquello que nos condiciona y contra nuestras
propias imposiciones. En la recreación del escenario de
los combates -con los guantes y el saco de Maurí-, el espectador
puede librar sus propios combates, que serán fotografiados
e incorporados de inmediato a la exposición.
Si en el trasfondo de esta acción encontramos una clara
referencia a la idea de libertad individual, también está
recogida con un espíritu totalmente fresco y divertido
en Dolce Vita.
En
el conjunto de piezas elaboradas bajo este título, un personage
híbrido entre un niño y un muñeco, entre
realidad y ficción, deambula por el campo o por la ciudad
gozando de las múltiples ventajas que la sociedad de consumo
nos ofrece a través del lenguaje publicitario: dinero,
viajes, vacaciones...felicidad.
Los
personages aparecen en medio de diversas fotografías tomadas
en diferentes espacios -sacando dinero de un cajero, sentándose
en un improvisado pike-nike en el campo...-.
Son
la imagen de los que creen en una vida fácil y llena de
oportunidades, los que tienen suficiente con una vacía
felicidad individual basada en el standing.
Ales son dos imágenes de un sueño, de un ideal.
El concepto de libertad posible para cada individuo. Un camino
sin definir, unos horizontes sin fronteras. Es el contrapunto
a una mirada crítica cargada de ironía.
En esta exposición que Maurí
dedica a su madre se puede percibir especialmente una implicación
personal, que si bien ya aparece en obras anteriores, toma aquí
una relevancia mucho más significativa.
Fotografía, vídeo, instal·lación,
pero también la recuperación de algunos dibujos
o pinturas que Maurí no ha dejado de hacer durante tota
su trayectoria pero que no havía mostrado en sus últimas
exposiciones. Estas obras son concebidas por Maurí
como una idea de proceso de construcción, como embriones
de la formación de un pensamiento. Un Maurí como
siempre irónico pero íntimo.
Mercč
Alsina |
