|
Enigmes
Amb aquesta exposició que l’artista titula Out of
Sight presentem en el marc de la Primavera
Fotogràfica l’obra de Sabine
Kacunko (Kassel, 1963) per primer cop a Barcelona.
Els enigmes a què fa referència la meva reflexió
tenen l’origen en la mirada que l’artista projecta
sobre els elements de la naturalesa. Elements fascinants per la
seva estructura, per la seva bellesa i complexitat o bé
per la seva simplicitat.
Tot i que reprèn un gènere de fotografia amb un
cert caràcter naturalista o documentalista en un
sentit quasi científic, sembla que Kacunko
va més enllà de les pròpies formes i es concentra
en el retrat dels seus múltiples significants. De fet és
com si es tractés d’una sèrie de retrats
psicològics, amb molta profunditat, d’elements aparentment
inherts.
La
decisió d’ampliar l’escala de les formes dóna
encara més èmfasi a aquesta idea de retrat, a presentar
els elements en uns potentíssims primers plans, amb la
qual cosa aconsegueix realment la sensació d’encarar-se
a l’objecte, de poder-hi tenir una relació d’igual
a igual.
En aquesta mateixa direcció la concepció de l’exposició,
amb un sentit molt evident d’instal·lació i
interacció amb el públic, està concebuda
per crear un clima de meditació sobre les formes i tot
allò que desvetllen, tot allò que podem llegir des
de la nostra pròpia intimitat. Lectures particulars, unes
compartides, altres d’íntimes.
Kacunko ens propicia
un contacte amb els elements de la natura a través de la
fotografia que ens suggereix un viatge cap a les nostres estructures
internes, físiques i de pensament, un viatge interior.
D’alguna manera és una invitació a veure allò
que no podem percebre solament pel sentit de la vista i ens estimula
a contemplar l’exposició des d’una actitud oberta
i interactiva, disposats a
deixar-nos engolir per la naturalesa de les formes i aprofundir
en el significat últim de la vida.
Hiltrud Schinzel,
autora del text sobre l’exposició per al catàleg
de la Primavera Fotogràfica ho expressa de la següent
manera: L’espectador és cridat, i (…) obligat
a entrar en diàleg amb la imatge. (…) El tema fonamental
és la dependència de la vida dels dons de la natura
mentre dura i fins la mort, on n’hi ha prou que les funcions
de la natura es tractin com un objecte depositat en una tomba.
Mostrar la mort com quelcom inevitable, una part inherent de la
vida,…
Mercè
Alsina |
|
Enigmas
Con esta exposición que la artista titula Out of Sight
presentamos en el marco de la Primavera
Fotográfica la obra de Sabine
Kacunko (Kassel, 1963) por primera vez en Barcelona.
Los enigmas a que hace referencia mi reflexión tienen su
origen en la mirada que la artista proyecta sobre los elementos
de la naturaleza. Elementos fascinantes por su estructura, por
su belleza y complejidad o bién por su simplicidad.
Aunque retoma un género de fotografía con un cierto
caracter naturalista o documentalista en un sentido casi científico,
parece que Kacunko va
más allá de las propias formas y se concentra en
el retrato de sus múltiples significantes. De hecho es
com si se tratase de una serie de retratos psicológicos,
con mucha profundidad, de elementos aparentemente inhertes.
La decisión de ampliar la escala de las formas da todavía
más énfasis a esta idea de retrato, a presentar
los elementos en unos potentísimos primeros planos, con
lo cual consigue realmente la sensación de encararse al
objeto, de poder tener con él una relación de igual
a igual.
En esta misma dirección la concepción de la exposición,
con un sentido muy evidente de instalación e interacción
con el público, está concebida para crear un clima
de meditación sobre las formas y todo aquello que desvelan,
todo aquello que podemos leer desde nuestra propia intimidad.
Lecturas particulares, unas compartidas, otras íntimas.
Kacunko nos propicia
un contacto con los elementos de la naturaleza a través
de la fotografía que nos sugiere un viaje hacia nuestras
estructuras internas, físicas y de pensamiento, un viaje
interior.
De alguna manera es una invitación a ver aquello que no
podemos percibir solamente por el sentido de la vista y nos estimula
a contemplar la exposición desde una actitud abierta e
interactiva, dispuestos a dejarnos tragar por la naturaleza de
las formas y profundizar en el significado último de la
vida.
Hiltrud Schinzel,
autora del texto sobre la exposición para el catálogo
de la Primavera Fotogràfica lo expresa de la siguiente
manera: El espectador es llamado, y (…) obligado a entrar
en diálogo con la imagen. (…) El tema fundamental
es la dependencia de la vida de los dones de la naturaleza mientras
dura y hasta la muerte, donde es suficiente que las funciones
de la naturaleza se traten como un objeto depositado en una tumba.
Mostrar la muerte como algo inevitable, una parte inherente de
la vida,…
Mercè
Alsina |
