| Magía
La
primera idea que sorgeix alhora de plantejar l’exposició
és la de moviment, un moviment de vegades atzarós,
de vegades conscient, que acompanya l’individu en la seva
constant recerca.
L’artista
com a actor que incideix i que transforma el medi parteix d’aquest
moviment que el pot portar a situacions noves o solament l’ajuda
a ubicar-se en un espai conegut.
La
mirada sobre el món, els objectes i els individus conté
en ella mateixa el concepte de transformació, encara que
en un principi resulti una experiència molt subjectiva.
El
concepte de transformació prèn molt interès
alhora de definir el concepte o referència temàtica
de la mostra que estem preparant.
La
projecció que l’artista ens ofereix del món
que ell coneix, en el qual ell s’endinsa, és una
transformació en ella mateixa, una idea de canvi, de mutació
sovint més propera a la màgia que no pas a la ciència.
La
mirada urbana i curiosa de Chema Alvargonzález el condueix
d’un indret curiós a un altre de fascinant. Busca
ciutats dins les ciutats i troba paisatges dins els paisatges.
A “Sa Plaça” prèn com a punt de partida
la transformació de la plaça Lesseps de Barcelona.
En
les imatges d’Antonio Briceño
la immensitat del paisatge és dominada per la presència
poderosa del xamán dels quals en retrata el seu potencial
transformador posant-els en el marc del paisatge al qual pertanyen.
María
Cañas i Juan Fco Romero
partiesen de fragments de realitat extrets dels mitjans de comunicació
per configurar nous espais i noves realitats crítiques
amb aquelles de les quals han estat extretes. Ens ofereixen una
lectura entre línies.
Enric
Maurí presenta un tríptic amb la
imatges d’un arbre, un ametller, del qual es serveix per
introduir el concepte de memoria com a via d’interpretació
de la realitat. Integra la trasnformació del propi paisatge
però també els canvis en la persona que mira haches
paisatge.
La
fotografia de Begoña Montalbán
ens aproxima ala idea que concebem del nostre propi cos, la idea
que conformem de la nostra imatge ideal. Tot això en una
escena d’un cos amb l’absència d’aquest
cos, solament insinuat per allò que el condiciona i que
el modela.
Per
Susy Gómez
la realitat queda transformada a través del misteri, juga
amb estereotips als quals amaga parts importants pel seu reconeixement
i en potencia la seva sensualitat. Els canvis de dimensió
en un país de meravelles, els objectes sorprenents.
Carlos
Pazos
presenta una composició inèdita on es donen trobada
diversos elements vinculats amb una manera de canviar, d’inventar
la nostra pròpia realitat. Apareixen la música o
la literatura, acompanyades de la imatge d’un viatge i disposades
en un taulell de joc.
Diferents i
fins i tot dispars maneres de veure i transformar l’entorn
es donen cita en la reunió d’una sèrie de
treballs en la presentació dels quals es potenciarà
la màgia de la transformació en ella mateixa.
Mercč
Alsina |
